La dolça lluna plena , de tardo , amb el cel oscur i clar , on només brillava aquelles patites tacas blances i aquella immensa i rediant de la lluma.
Mirrava per la finestra, tot envadellit , on es veia el bosc al fons amb aquells pins tant alts i robustos , que pareixia que s'havien de menjar el mon ens dues mosegades.
I de allí provanien un sorois , que d'havien ser algun animal noctur , que havia sortit a caçar , o be a fer un petiat bolta , peró amb molta cautela .Pel camp , pels voltans de la casa es veien les tipiques hortalices i plantes decorativas . I de cop i volta es mou una sua i dolça brisa freca que fa moure les plantes i les fulles dels arbres.
Després de mirar aquest paisatga i sentir alegria que despren. Comenses a desconectar del mon , i sents que comenses a alevarte i surs per aquella finestra i recorrs tot alló que fins aquell moment havies opservat amb tant dinteres , i vas deixant anar els mals pensaments , precupasions ... i gaudeixes de tot alló com si fosis allí .
Que al cap i al final aquelles precupacion només son petits ostacles que les persones an de anar superat dia a dia .
I envones vas tornat el mon real i deixes aquell mon parallel que estavas sense mals alguris ni res per l'estil , i et fiques al llit pensant que dema tornaras a anar-t'en un altre cop per aquella finestre deixato tot allí .
